Projecte de Valencià: Poemes i cançons: Repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

Joan Fuster (Sueca 1922- Sueca 1992), sigué un autor d' una influència capital, ja que va exercir una triple u¡i densa influència: civil, moral i capital. En les condicions difícils que estava sotmesa la cultura catalana durant la postguerra, la proposta de Joan significà una ventada d' aire fresc. La seua obra assagística el va convertir en el referent literari. A més, va encarnar el prototip de l' intel.lectual compromés. Tractà diversos aspectes de la cultura, de la vida quotidiana, de la història, de la política, etc : Les oraginalitats (1956), Figures de temps (1957), Indagacions possibles(1958)...... Però el seu llibre més important i famós sigué Nosaltres, els valencians (1962) amb gran influència socia, i va donar lloc a una acció cada vegada més dedicada per fer desapáreixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. Fuster va utilitzar un estil característic en els seus assajos : -intensifica l' expressivitat, a fi de cridar l' atenció del lector. -usa un llenguatge connotatiu: eufemismes de doble sentit i subratlla determinades paraules amb intenció de singularitzar-les.-té un tó irònic -empra modismes populars i expressions col.loquials.

Comentaris sobre Fuster i la seva obra:

Vicent Pitarch entevista per a Ser Joan Fuster (Castelló de la Plana 9 de juliol de 2007)

Com valora la producció de fuster alvoltant de la Història de la llengua?

Cal remarcar que fuster era una persona molt intel·ligent amb una capacitat d'analicic colossal una capacitat de relfexió, de treball i de lectura insuperable, irrepetible. El punt central de tota la seva recerca es el paper social de la llengua, i les seves aportacions constitueixen un canvi radical en l'estudi d'aquest camp. La llengua justifica la seva visió política, la seva alternativa nacional. Si els països catalans compartim una llengua, llavors conformem una nació. És la seva deducció ,molt coneguda. Però fuster tampoc era una figura aïllada. ParaL·lelament a la reflexió de Fuster hi havia els treballs etnològics, hitòrics i lingüistics de Manuel Sanchis Guarner, hi hi havia l' aportació creativa de Vicent Andrés EStellés. I tampoc no hauríem d'oblidar la importància dels joves Rafael LLuís Ninyoles i Lluís Aracil, que estaven posant les bases d'una primera sociolingüística catalana, feta des del PAís Valencià. amb un nivell comparable al que s'estava fent a Europa i al món. PErò sense cap mena de dubte, Joan Fuster és que més produeix, qui més línies marca, amb més rigor i amb una visió més conjunta. PEr això ha marcat època. LA reflexió al voltant del paper de la llengua al País VAalencià això és, la ideologia lingüística predominant pren un tomban radical a partir de les freflexions que hi dedica Fuster.

Josep Pla: Homenots. Barcelona: Editorial Selecta, 1962. A la pàgina de Josep Pla, a l'apartat d'antologia, trobareu un retrat de Joan Fuster fet per Pla.

"Conceptuo l'aparició de Fuster en la nostra àrea lingüística com un fenomen considerable. Si a les illes F. de B. Moll ha estat el primer element pràcticament integrador, a gran escala, de la nostra àrea lingüística, Joan Fuster ho ha estat —i ja veient les coses des del punt de vista polític— a València."

Rafael Tasis: Joan Fuster assagista, Serra d'Or 1960

"Poques vegades he trobat un escriptor professional que hagi llegit tantes de coses de tants autors i de tantes literatures, que estigui tant à la page del fet literari universal com en Fuster i que, alhora, conegui amb tant detall i valori amb tanta justícia la pròpia literatura."

Josep Iborra entrevista per al llibre Ser Joan Fuster (29 de novembre de 2006)

¿Qué ha quedat de fuster?

" Ens queda l'obra, fins i tot per als antifusterians, que sempre han estat antifusterians polítics. A VAlència no hi ha ningú que el pose en dubte com a escriptor o que el titlle de pensador deplorable. Tot el món reconeix a Fuster com un gran intel·lectual. Clar, els que l'han coneguti i l'han tractat desapareixeran, i quedarà un coneiximent diferent de Fuster, allunyat del tracte personal. Però tambí queda un poc de mala consciència, perque Fuster hi és, sempre hi ñes, com a referència inexcusable. No hi ha més remei que referir-se a Fuster. Mai no deixa de crear mala consciència. Per tant, ens resta una gran obra i una mala consciència."