la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
La seva obra es caracteritza pel seu inconformisme, l'idealisme i el pressentiment de la mort prematura. La seva poesia, amb tant d'avantguarda i les influències tradicionals, s'inicia amb la publicació de "Poemes en ondes hertzianes" (Poemes en ones hertzianes) el 1919, passant de "La gesta dels estels"(la gesta de les Estrelles) el 1922 i culmina amb entusiasme vital del poeta a "El poema de la rosa als llavis" (Poema de la rosa als llavis) el 1923.
La ciutat de Barcelona li ha honrat amb una estàtua al Moll de la Fusta moll de Robert Krier (Luxemburg, 1938), el pedestal dels quals porta una placa amb el seu poema, "Nocturn per a Acordió", referint-se a l'època en què la poeta era un vigilant de nit. La seva poesia ha estat presentada al públic en general, en particular, a través d'arranjaments musicals i recitals de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafael Subirachs, entre d'altres, així com Carles Andreu a França.
Tema:
Versos d'un enamorat amb la seva amada.
Recursos utilitzats:
L'autor utilitza diversos recursos com pot ser:
L'exclamació retòrica:
Metàfora:
Paral·lelisme:
un altre
un altre
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
Teresa Rebull
Poca gent la coneix per el seu nom propi, Teresa Soler Pi. Va néixer a Terrassa (Barcelona) el 1919, filla d'una parella anarcosindicalista La seva llegendària de ciutat formada per Balbina Pi (Sant Boi del Llobregat, 1896-Perpinyà, 1973) i per Gonzal Soler.
Des de la seva infància li va tocar viure les conseqüències del activisme familiar. I és que la seva mare va ser en els seus temps "una de prestigioses Les Dones del Fabril que van honrar a l'estil de la CNT en els anys més àlgids de les Lluites Obreres" I El seu pare va tenir sense cenetista llarg historial fins que va ingressar Al PSUC en plena Guerra Civil . D'aquesta manera, Teresa Rebull, va començar a treballar en una fàbrica tèxtil als dotze anys. Quatre anys més tard, en plena República, va ingressar com a funcionària a la Conselleria de Treball de la Generalitat. La seva evolució política marxista li va implicar nombroses discussions a casa-la seva mare li deia: ,però la seva opció pel POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) era clara. Teresa era una representant de les lluites obreres a Catalunya i formava part del Secretariat Femení del POUM que, encara que no tenia una identitat de gènere, perquè s'havia concebut com a vehicle per a la transmissió de la política del Partit a les dones i la seva captació per a la organització obrera, comptava amb la militància de dones tan combatents com Teresa Rebull.
En tot aquest entusiasme té molt a veure l'home de la seva vida i també destacat militant del que va prendre el cognom: Josep Rebull. Durant la guerra va treballar com a infermera. Va viure molt intensament les jornades de maig del 37, a conseqüència de les quals va ser detinguda i tancada en una txeca estalinista de la Via Laietana, on la van interrogar per saber el parador del seu company. Teresa va aconseguir escapar de la txeca quan les tropes franquistes ja estaven a les portes de Barcelona.
Tenia vint anys quan se n’anà a l'exili una França, on Participà a la resistència contra l'ocupació nazi. Va sobreviure gràcies a l'estil d'ajuda d'una parella de militants Pivert . Va viure intensament l'eufòria Artística "gauchiste" Parisenca, La seva eclosió i culturals, conèixer un Camus, Sartre, al trotskista Jean Malaquais, cantants de com Juliette Greco, i va assistir Amb Entusiasme un els esdeveniments de Maig del 68, data en la Que Començament un servei reconeguda de com Component de la Nova Cançó ". Teresa està considerada com una pionera a el cultiu de la cançó popular catalana a la Catalunya Nord.
