Temps i temps passat,
camí desolat
que ens acompanyes,
negra i llarga nit
amb l'eco d'un crit
a les muntanyes.
He de viure aquí,
lligat al camí
de la meva terra,
amb la seva sort,
la seva dissort,
fins fer-me desferra.
Temps i temps deixant
de ser aquell infant
que amb tu jugava
fins que els meus sentits
van dir-me, amb neguits,
que t'estimava.
I ara amb tu al costat,
amor de veritat,
companya dels dies,
oblidant records,
segueixo l'esforç
i espero alegries.
Temps i temps patint,
vivint i morint,
plens de preguntes,
amb la cara al vent,
la sang nova ardent
i les mans juntes.
I no em sap pas greu,
així, vora teu,
cremar tanta vida,
si és que amb aquest foc
alcem altre cop
la terra dormida.
Autor:
Josep Maria Andreu i Forns nasqué a la ciutat de 
Barcelona en 1920 és un poeta català i conegut autor de lletres de cançons. Es va donar a conèixer literàriament com a poeta, per després dedicar-se a escriure cançons de notable dignitat literària en els seus textos, ha escrit prop de 450 textos, entre cançons originals i adaptacions.
El 1957, Josep Maria Andreu publica el seu Llibre de poemes Per entrar al Regne. El 1959 guanya el Premi Carles Riba amb Intent, publicat el 1960. La seva poesia és clara i elaborada, entre el simbolisme i la quotidianitat, com es pot apreciar en Poemes i cançons a (1957-1992) Que Columna edita el 1993, Amb pròleg de Joan Perucho.
El 1960, Josep Maria Andreu entra en contacte amb Lluís Serrahima, gran impulsor de la cançó en català, i es quan comença a perfeccionar la seva habilitat musical que envoltarà la Nova Cançó.
Destaca especialment la col.laboració com a autora amb la música composta per el mestre Lleó Borrell, Si un dia sóc terra, Anirem tots cap al cel o Se’n va anar , també destaquen les col.laboracions de Josep Maria Andreu Amb Lluís Llach, que participa al costat de Dolors Laffitte A El Mateix Que festival de Raimon el tema A cara o creu.
En les Últimes Dècades, Josep Maria Andreu elabora amb el músic mallorquí Antoni Parera Fons en dues discoteques amb les veus líriques de Josep Carreras (Et porte una rosa el 1987) i Montserrat Caballé (Somnis i registres en 1992).
El 2005 s’organitzà un homenatge per la SGAE a Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Tema:
El transcórrer del temps en el mateix lloc sense ningun canvi.
Subtema: Cada estrofa té un subtema:
(E.1)El protagonista viu sol (camí dessolat) en una vida llarga i complicada (negra)
(E.2) Viu a la seva terra sense poder escapar-se’n.
(E.3) Tota la vida ha conegut els valors de la terra, fins que se n’ha donat de que l’estimava.
(E.4) Gràcies a la parella pot oblidar records i té l’esperança de ser feliç.
(E.5) El protagonista té molts dubtes sobre la vida, i viu patint.
(E.6) Però no pateix ja que té l’esperança de conèixer la terra amb més
vida.
Cantant:
Lluís Llach i Grande va néixer 7 maig 1948 a Verges, Girona, és un músic i cantant català que pertanyien al grup Jutges Setzer i és considerat un dels màxims exponents de la música en català.
Segons paraules del propi Llach, va ser la mare qui va introduir la música a casa seva. La guitarra que s'utilitza tant ell com el seu germà pertanyia a ella. A més, hi havia un piano. El Lluís petita va compondre les seves primeres tonades amb els anys només sis o set anys, encara que la seva veritable primera cançó, amb lletra del seu germà i la seva música, que es remunta a 1965, i tenia el títol que per sort va ser euga ("Què era la mare feliç,. ")
El seu debut musical va ser a principis de 1967 amb el Setzer ointegrante Jutges, grup que va ser l'últim membre i pertanyia al moviment de la Nova càncer. Lluís Llach elecció va ser ràpid en la línia del compromís de composició oberta, que continuaria durant tota la seva evolució artística, només parcialment abandonada en els últims anys per a l'exploració i l'experimentació en la música.
La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968, i l'adaptació de la qual Mury, va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidarność, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà.[1] Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París. Al setembre de 1979 és el primer cantant no operístic, que va actuar per primera vegada al Gran Teatre del Liceu, per presentar Somniem.
Cançó interpretada per Lluís Llac
Bibliografia:
Departament de Cultura de Catalunya [Data: 20 de gener de 2011]Enciclopèdia.cat [Data: 20 de gener de 2011]
Viquipedia [Data: 22 de gener de 2011]
Altres [Data: 22 de gener de 2011]
