Joan Brossa : Sonet mig tapat amb un llençol

BLANC blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc
blanc blanc
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc
sota
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc la
bóta
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc el barranc

blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvoranc
blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllota
blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota
blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang

blanc blanc el tasta turmentat i jura
blanc o marca les gotes al desert,
frontera resplendent on no s’atura

la servitud, que és flor de lligadura
en el combat de qui ha descobert
que sotmetre’s als rocs és un encert.

(1995)

Autor:

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, Catalunya, Espanya, (1919-1998). Poeta en català, dramaturg, dissenyador gràfic i artista plàstic. Va ser un dels fundadors de el grup i la publicació coneguda com Dau-al-setembre (1948) i un dels principals proponents inicials de la poesia visual en la literatura català. Tot i que estava en l'avantguarda dels poetes de postguerra que també va escriure sonets formalment perfectes

El seu treball creatiu abraçar tots els aspectes de les arts: el cinema, el teatre (més de 360 peces), la música, cabaret, les arts parateatrals, la màgia i el circ.

Per a ell, l'expressió tenia prioritat sobre el contingut, i se les va arreglar per donar a la seva poesia l'aspecte dels jocs de paraules. La seva obra lírica està connectat amb el teatre, mentre que la totalitat de la seva literatura (més de setanta llibres, tots en català) està impregnada de la dimensió teatral, perquè sempre va tenir una visió àmplia i interdisciplinària de la cultura, les arts en general i l'acompliment de la arts, en particular, això s'expressa en les seves obres literàries i plàstiques que sovint apareix com satíric, de tall, irònic i crític o, en altres ocasions, però, lúdic i irreverent. En els últims anys de la seva vida creativa, que va rebre diversos premis com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1992), el Premi Nacional de Teatre (1998) i la Medalla Picasso de la Unesco. Ha estat guardonat a títol pòstum doctorat honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1999). Va ser membre i Membre d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (Associació d'Escriptors en Llengües català). La seva poesia plàstica, òbviament posa més enllà de totes les fronteres lingüístiques, que ja és reconeguda com una referència mundial.

Recursos utilitzats:

Paral·lelisme (blanc)

Metàfora la servitud, que és flor de lligadura

Cantant:

Vicky de Clascà (Bikimel) fa anys que canta i compon les seves cançons. El seu trajecte musical de reminiscència nord-americana; han fet que el blues, el soul i el folk prenguin gran part del protagonisme en la interpretació i composicions de bikimel. Va actuar amb grups de rock i blues fins que va decidir-se de tirar endavant el seu propi projecte. Així Vicky de Clascà va ser finalista del concurs Sona 9 el 2007, juntament amb Manel, i ha publicat el seu primer disc, 'Stat Jònic' (Temps Record, 2010). 'El disc m'ha ajudat a lluitar contra els meus fantasmes', parlant de les reminiscències de música nord-americana dels setanta que té el seu disc. Té una veu que no deixa indiferent. Potent i delicada alhora, alguns l'han comparada amb Sheryl Crow i Janis Joplin. De fet, va fer una versió de 'The rose' de Joplin per al disc de la Marató de TV3 de l'any passat. No és la seva única col·laboració: també va participar en el disc de 'Tribut a Sau' amb una versió de 'Envia'm un àngel' i és una de 'les Mazoni de Mazoni' (versió de 'Eufòria' feta amb Jaume Pla).

(entrevista per a la TV3)

Cançó interpretada per Bikimel

Bibliografia:

Viquipèdia [3 de Febrer de 2011)

"Escritores.org"[3 de Febrer de 20011]

Enciclopèdia.cat [6 de Febrer de 2011]

Vilaweb (entrevista a TV3) [6 de Febrer de 2011]

Paupaterres[6 de Febrer de 2011]

Porreres Radio [6 de Febrer de 2011]